TERRA, AIGUA, AIRE i FOC...

Les Baumes Corcades

2012-01-16T18:59:00.009+01:00

Fa dies que no neva i la poca neu que hi ha al Pirineu convida a fer patinatge artístic. No tenim patins ni sabem patinar, així que decidim fer una ferrada. Després de mirar ferrades de Montserrat i la de Centelles, ens decantem per la segona que no l'he fet mai.

Quedem amb l'Adam a Centelles. Anem molt abrigats, però veiem que farà un dia radiant i el sol ens acompanyarà en tota la ferrada. Deixem el cotxe a l'aparcament de terra que hi ha al costat del Mas Banyeres, una mica més amunt del càmping. Ja hi ha gent preparant-se i l'Adam ens informa que la ferrada Les Baumes Corcades és una de les més transitades, ens afanyem a canviar-nos i sortim els primers. Caminem uns 10 minuts d'aproximació i de seguida veiem les primeres escales. Comença l'activitat!

Adam i Ari en acció

hi ha alguns passos que sembla que estiguem escalant

Anem pujant escales, rodejant la paret en horitzontal fins a arribar a un pont nepalí d'uns 68 metres. Aquest pont és diferent dels altres: està poc tensat i es mou molt, els dos cables per passar els dissipadors estan a la mateixa banda obligant-te caminar de costat... és xulo travessar-lo, però es fa llarguet.

pont nepalí

Després ve un tram horitzontal que es pot fer etern, però com que no tenim ningú al davant nostre... el fem en un moment fins arribar a un punt on la ferrada es divideix en dos: la ruta original que va cap amunt i la variant de Tosquera que va cap avall. Decidim fer la variant per allargar més la jornada.

tram horitzontal quasi infinit

variants: anem cap avall!

Baixem caminant uns 5 minuts fins a arribar un altre punt que la ferrada es torna a dividir: el tram fàcil i el tram de l'esperó, el díficil. Ens decantem pel segon i comencem pujant per unes escales fins arribar a un esperó xulo!

inici del tram de l'esperó

descansant els braços

Un cop superat aquest tram díficil, caminem uns 10 minuts i travessem la carretera fins a arribar al tros final de la ferrada que és comú per totes les vies. Fem algun tram desplomat i pugem per una escala aèria molt curiosa. Després, fem més escales fins al cim que té la bandera catalana hissada ben amunt!

escala aèria

L'equip de les tres A: Adam, Ari i Albert

Des d'aquí dalt baixem caminant pel camí "Centelles" durant uns 45 minuts fins al cotxe. És una ferrada molt amena que no es fa gens pesada, tenint compte que l'hem fet quasi sols i no ha fet calor. A l'estiu amb molta gent ha de ser una mica agobiant.

Ressenya: deandar.com

Jornada fantàstica!

MOLT BON ANY!!!

2012-01-01T21:30:00.000+01:00

Us desitjo un molt bon any 2012 com el que transpira aquesta foto: tranquil·litat, pau, afecte, natura i aire pur!

Montserrat des de l'estació d'esquí de Puigmal

Salut i muntanyes!

Pic Canal Roya (2350 m)

2011-12-29T15:38:00.001+01:00

mini iglú que vam trobar pel camí

Venim de la Vall d'Echo amb un intent de fer el Bisaurín en esquís, però la neu només arriba fins a meitat de la pala... de manera que acabem el dia amb un bon relax, tot prenent el sol i fent un mos, al coll. Arribem a Formigal i l'estació d'esquí es veu tristoia amb tan poca neu. Tirem una mica més endavant amb la furgoneta fins a Portalet i veiem que hi ha una mica més de neu, bé... aquí es podrà fer alguna cosa. La nit és de mil estrelles, demà també farà un molt bon dia!

A les 10 del matí del dia següent ens posem les pells de foca i, amb moltes ganes, comencem a fer lliscar els esquís sobre la neu fins al Pic Canal Roya. És una sortida molt suau i planera, una sortida dominguera ideal per escalfar motors o per refredar cames després d'una jornada dura. Al cim fa vent i no convida estar-hi gaire estona. Podem gaudir d'una baixada amb bona neu a la part de dalt i del mig, cap al final ja està transformada... però, amb les minses nevades que hi ha hagut fins ara, no podem demanar gaire més! Arribem a la furgoneta molt satisfets!

ruta sense pèrdua fins al cim

cim Canal Roya (2350 m)

gran vista del Midi d'Osseau des del cim

vistes a Ordesa des del cim

una bona baixada disfrutona! Veieu l'Albert esquiant?

una altra baixada també xula! Aquí dalt estic jo preparant-me per baixar! :D

encara ens queda un bon tros de baixada... fins al cotxe!

Ressenya treta de la web d'esquidetravesia.

Ara toca esperar que arribi més neu al Pirineu!

canvi de plans

2011-12-24T19:00:00.003+01:00

Tenim moltes ganes d'esquiar! Sabem que avui hi haurà vent, però igualment marxem cap a Andorra amb la idea de fer un Montmalús. Pujant al coll de Porte-Pymorens veiem un cartell que diu que s'han de posar cadenes. Cadenes? Amb la poca neu que hi ha??? Veiem que bufa un vent amb força i enfarina la carretera, aleshores la neu es gela per les baixes temperatures... Portem cadenes? Ostres, no! Bé, intentem passar pel túnel de Pymorens perquè així ja sortirem a dalt del coll... Paguem els 6,20 euros que no passa res per un dia. En sortir del túnel, ens trobem amb encara més neu i veiem que els cotxes patinen per la carretera que puja al Pas de la Casa. Merda, les maleïdes cadenes estan a casa fent bonic! Girem cua, tornem a pagar els 6,20 euros... avui farem una aportació generosa al túnel. Anem a l'estació d'esquí de Porte-Pymorens i el vent que bufa ens tomba a l'instant.

Avui no toca esquiar.

Després de dinar, per treure'ns l'espineta i just abans que es pongui el sol, fem una ruta amena seguint el PR de Santpedor en btt. No el fem sencer perquè el sol marxa, però disfrutem d'una meravellosa posta de sol amb una bona collita de magranes!

Us adjunto la ruta grabada al wikiloc: PR-Santpedor.

MOLT BON NADAL!!!

Lapònia

2011-12-12T15:59:00.015+01:00

A falta de neu i del fred, ens hem escapat a Lapònia. Teníem ganes d'experimentar les sensacions de viure en un país blanc amb poques hores de llum solar i temperatures sota zero.

Marxem un dissabte i fem escala a Hèlsinki, només ens dóna temps per fer una petita volteta. L'endemà arribem a Rovaniemi, on un temporal de neu i vent ens dóna la benvinguda.

rens a l'aeroport de Rovaniemi

Se'ns fa molt estrany circular per la carretera enfarinada de neu a una velocitat considerable, com a casa nostra. Sembla que hàgim de patinar cada dos per tres amb els pneumàtics de contacte!

de ruta cap al nord

Aquest any la neu ha arribat més tard que els altres anys i neva cada dia, és molt curiós veure com la neu es va acumulant dia rera dia i es va compactant amb una consistència perfecte per poder-hi esquiar; llàstima que no hi hagi muntanyes! No fa molt fred, estem a -3ºC degut a la presència de núvols de neu. Un dia o una nit clara i serena, les temperatures baixen en picat fins a 15 o 20 graus sota zero. En aquesta regió hi ha molta natura, molt bosc i molts animals salvatges. Pots fer molts quilòmetres i no trobar-te a ningú, ni cap animal, en tot el trajecte. És molt solitari i molt pur. Fins i tot, pot semblar surrealista!

vistes a meitat de camí

Les cabanyes són molt acollidores, estan immerses en plena natura... la nostra està al davant d'un gran llac, té llar de foc i sauna... És un lloc idíl·lic per desconnectar totalment.

la nostra cabanya durant l'estada

vistes al llac, just al davant de la cabanya

A part d'explorar els paratges infinits i perdre's pel bosc, és divertit tastar les activitats turístiques que ofereix el país. Pot semblar una cursilada, però un cop ets allà et surt el nen petit que duus a dins teu i gaudeixes tant o més que els infants que ronden per allà. No volíem visitar la casa del pare Noel i al final hi hem acabat anant tres vegades!

oficina del pare Noel, on reben milers i milers de cartes d'arreu del món

la línia blava és on travessa el cercle polar àrtic

El què sí que us recomano és fer l'activitat de conduir el trineu tibat per huskies, on tu mateix pots fer de musher. Els gossos tenen molta força i els agrada molt córrer, el trineu sembla que s'hagi de tombar i no el pots deixar sol perquè els gossos s'escapen. Això sí, volen moltes carícies!

durant el passeig tibat per huskies

un bon te després de l'activitat ens entra de meravella!

També vam anar en moto de neu i vam visitar una granja de rens, on vam tastar la carn de ren. Tampoc hi va faltar la visita a casa d'una família de Samis, la qual ens va acollir molt bé. Ens van explicar els seus orígens i la seva evolució fins a l'actualitat, la seva manera de viure intensament lligada amb la natura i la utilització dels seus productes. Finalment, vam acabar amb un berenar de germanor i una cata dels productes típics del país (carn de ren, embotit d'ós, melmelades i salses de fruits del bosc, galetes de canyella i pastes nadalenques).

una cabanya típica del país

una cabanya al mig del bosc, durant la ruta en moto de neu, on vam parar a fer un te

No vam veure cap aurora boreal, senyal de que hi hauré de tornar. M'han faltat dies per explorar la zona... realment, és un indret solitari i molt tranquil. El fet de que hi hagi molt poques hores de llum, fa que el ritme biològic del cos vagi més lent, com si hivernés, i els dies adopten un ritme de vida molt més pausat.

Si us fa gràcia anar-hi, us deixo un enllaç de contacte: Arctic Traveller. El tracte és molt personal i molt correcte, hi ha la possibilitat d'organitzar el viatge a mida i a uns preus raonables. En quedareu satisfets com jo!