Fa dies que no neva i la poca neu que hi ha al Pirineu convida a fer patinatge artístic. No tenim patins ni sabem patinar, així que decidim fer una ferrada. Després de mirar ferrades de Montserrat i la de Centelles, ens decantem per la segona que no l'he fet mai.
Quedem amb l'Adam a Centelles. Anem molt abrigats, però veiem que farà un dia radiant i el sol ens acompanyarà en tota la ferrada. Deixem el cotxe a l'aparcament de terra que hi ha al costat del Mas Banyeres, una mica més amunt del càmping. Ja hi ha gent preparant-se i l'Adam ens informa que la ferrada Les Baumes Corcades és una de les més transitades, ens afanyem a canviar-nos i sortim els primers. Caminem uns 10 minuts d'aproximació i de seguida veiem les primeres escales. Comença l'activitat!
| Adam i Ari en acció |
| hi ha alguns passos que sembla que estiguem escalant |
Anem pujant escales, rodejant la paret en horitzontal fins a arribar a un pont nepalí d'uns 68 metres. Aquest pont és diferent dels altres: està poc tensat i es mou molt, els dos cables per passar els dissipadors estan a la mateixa banda obligant-te caminar de costat... és xulo travessar-lo, però es fa llarguet.
| pont nepalí |
Després ve un tram horitzontal que es pot fer etern, però com que no tenim ningú al davant nostre... el fem en un moment fins arribar a un punt on la ferrada es divideix en dos: la ruta original que va cap amunt i la variant de Tosquera que va cap avall. Decidim fer la variant per allargar més la jornada.
| tram horitzontal quasi infinit |
| variants: anem cap avall! |
Baixem caminant uns 5 minuts fins a arribar un altre punt que la ferrada es torna a dividir: el tram fàcil i el tram de l'esperó, el díficil. Ens decantem pel segon i comencem pujant per unes escales fins arribar a un esperó xulo!
![]() |
| inici del tram de l'esperó |
| descansant els braços |
Un cop superat aquest tram díficil, caminem uns 10 minuts i travessem la carretera fins a arribar al tros final de la ferrada que és comú per totes les vies. Fem algun tram desplomat i pugem per una escala aèria molt curiosa. Després, fem més escales fins al cim que té la bandera catalana hissada ben amunt!
![]() |
| escala aèria |
| L'equip de les tres A: Adam, Ari i Albert |
Des d'aquí dalt baixem caminant pel camí "Centelles" durant uns 45 minuts fins al cotxe. És una ferrada molt amena que no es fa gens pesada, tenint compte que l'hem fet quasi sols i no ha fet calor. A l'estiu amb molta gent ha de ser una mica agobiant.
Ressenya: deandar.com
Jornada fantàstica!


Titi, ja tinc dos vies de roca semiequipades per anar amb tu. Només cal trobar el forat. Ja saps que a mi no m'agrades els ferros i les escales metàl.liques. Sentir la roca a les mans em fa sentir més viu. Apa!!
ResponEliminaUn administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina