Lapònia

A falta de neu i del fred, ens hem escapat a Lapònia. Teníem ganes d'experimentar les sensacions de viure en un país blanc amb poques hores de llum solar i temperatures sota zero.

Marxem un dissabte i fem escala a Hèlsinki, només ens dóna temps per fer una petita volteta. L'endemà arribem a Rovaniemi, on un temporal de neu i vent ens dóna la benvinguda.

rens a l'aeroport de Rovaniemi

Se'ns fa molt estrany circular per la carretera enfarinada de neu a una velocitat considerable, com a casa nostra. Sembla que hàgim de patinar cada dos per tres amb els pneumàtics de contacte!

de ruta cap al nord

Aquest any la neu ha arribat més tard que els altres anys i neva cada dia, és molt curiós veure com la neu es va acumulant dia rera dia i es va compactant amb una consistència perfecte per poder-hi esquiar; llàstima que no hi hagi muntanyes! No fa molt fred, estem a -3ºC degut a la presència de núvols de neu. Un dia o una nit clara i serena, les temperatures baixen en picat fins a 15 o 20 graus sota zero. En aquesta regió hi ha molta natura, molt bosc i molts animals salvatges. Pots fer molts quilòmetres i no trobar-te a ningú, ni cap animal, en tot el trajecte. És molt solitari i molt pur. Fins i tot, pot semblar surrealista!

vistes a meitat de camí

Les cabanyes són molt acollidores, estan immerses en plena natura... la nostra està al davant d'un gran llac, té llar de foc i sauna... És un lloc idíl·lic per desconnectar totalment.

la nostra cabanya durant l'estada

vistes al llac, just al davant de la cabanya

A part d'explorar els paratges infinits i perdre's pel bosc, és divertit tastar les activitats turístiques que ofereix el país. Pot semblar una cursilada, però un cop ets allà et surt el nen petit que duus a dins teu i gaudeixes tant o més que els infants que ronden per allà. No volíem visitar la casa del pare Noel i al final hi hem acabat anant tres vegades!

oficina del pare Noel, on reben milers i milers de cartes d'arreu del món

la línia blava és on travessa el cercle polar àrtic

El què sí que us recomano és fer l'activitat de conduir el trineu tibat per huskies, on tu mateix pots fer de musher. Els gossos tenen molta força i els agrada molt córrer, el trineu sembla que s'hagi de tombar i no el pots deixar sol perquè els gossos s'escapen. Això sí, volen moltes carícies!

durant el passeig tibat per huskies

un bon te després de l'activitat ens entra de meravella!

També vam anar en moto de neu i vam visitar una granja de rens, on vam tastar la carn de ren. Tampoc hi va faltar la visita a casa d'una família de Samis, la qual ens va acollir molt bé. Ens van explicar els seus orígens i la seva evolució fins a l'actualitat, la seva manera de viure intensament lligada amb la natura i la utilització dels seus productes. Finalment, vam acabar amb un berenar de germanor i una cata dels productes típics del país (carn de ren, embotit d'ós, melmelades i salses de fruits del bosc, galetes de canyella i pastes nadalenques).

una cabanya típica del país

una cabanya al mig del bosc, durant la ruta en moto de neu, on vam parar a fer un te

No vam veure cap aurora boreal, senyal de que hi hauré de tornar. M'han faltat dies per explorar la zona... realment, és un indret solitari i molt tranquil. El fet de que hi hagi molt poques hores de llum, fa que el ritme biològic del cos vagi més lent, com si hivernés, i els dies adopten un ritme de vida molt més pausat.

Si us fa gràcia anar-hi, us deixo un enllaç de contacte: Arctic Traveller. El tracte és molt personal i molt correcte, hi ha la possibilitat d'organitzar el viatge a mida i a uns preus raonables. En quedareu satisfets com jo!