Altre cop arriba el finde i no s'ho pensen 3 vegades: el divendres a la tarda, 4 catalans agafen un cotxe i s'enfilen cap a Eriste on paren a fer un mos per vivaquejar a l'aparcament que hi ha al final de la pista que s'agafa passat la instal·lació hidroelèctrica, a mà esquerra. Aquests quatre catalans són: l'Albert, l'Arnau, el David (l'he batejat, amb tota la bona intenció, com el "cotorra") i una servidora.
El dissabte no matinem massa, sembla que això de "spanish time" s'encomani i a les 6.50 comencem a enfilar-nos cap al Refugi Ángel Orús pel PR-HU 11, que no té cap mena de pèrdua. Al cap d'1h i 15min hi arribem, omplim cantimplores i ens posem cremeta solar. Sense encantar-nos massa, continuem pel GR 11.2 fins a trobar una bifurcació assenyalada per 3 fletxes on agafem el camí de l'esquerra, riu amunt, direcció a "Collado de Eriste" fins arribar al Llac de Llardana... Quina aigua! Quina tranquil·litat! Per ganes, ja m'hauria quedat a fer un banyet i una becaineta, però ens esperava un bon tute.
Voregem per la dreta del llac i deixem el GR per enfilar-nos en una rampa curta i plena de pedretes petites, tipus tartera d'aquelles que fas dues passes amunt i en baixes quatre... Sorpresa! Al final de la rampa ens espera un escenari preciós de tot el massís del Posets (si és que se'n pot dir així) amb totes les seves formacions geològiques, impressionant! Cal dir que la geologia no és el meu fort, mai m'he interessat per ella ni m'ha cridat l'atenció... Però, aquí és fascinant la varietat de colors i de tetxures de la terra en un espai tan petit!
Descansem una micona i decidim començar a enfilar-nos pel 1r 3mil que està a la nostra esquerra, molt a prop i fàcil d'accedir-hi: "DENT de ROYO, 3010m". Des d'aquí, gaudim d'una vista preciosa del Llac de Llardana i de totes les muntanyes del voltant (Montperdut i la zona d'Ordesa, Vignemale,...). Tinc la sensació de que anem massa lents i el sol ja pica, sort que no fa calor. Animo als xatos perquè accelerin una mica el pas, però es veu que tenen moltes coses a explicar-se i van parant a meitat de cresta tot fent "marujeo". M'escapo al davant i vaig crestejant tot contemplant la bellesa de les formacions curioses de les roques i me n'adono que la cresta, encara sigui facileta, és força aèria i has d'estar al lloro. Amb el ritme que portem, tinc temps de fer de tot: fotos, contemplar muntanyes infinites, menjar, reposar... Xino-xano arribo al "PIC PAVOTS, 3121m". Xulo i la terra és granate-marronosa. Ara comença un tram llarguet que va fent ziga-zagues verticals fins al peu del "PIC ESPADES, 3332m". Aquest trosset és guapo, has de grimpar pràcticament tota l'estona i assegurant-te peus i mans. Des de l'Espades, fem un mos i una bona xerradeta (em sembla que no havia xerrat mai tan en una sortida al monte!)... Decidim continuar fins al Posets sense parar: desgrimpem una mica i passem el "pas horitzontal" que és una petita aresta afilada d'uns 15m. Des de lluny impressiona força, però quan el travesses ho pots fer caminant perfectament. Trepitgem el "TUC de LLARDANETA, 3311m" i la "TUQUETA ROYA, 3273m" sense aturar-nos i sense deixar de contemplar la bella i curiosa forma de la Dent de Llardana que serà el nostre últim 3mil. Després d'enfilar-nos per una petita pujada plena de pedretes petites marronetes i negres (ai, que pesadetes són aquestes pedretes que et fan relliscar!), arribem al mític "PIC POSETS, 3375m". Fem una bona parada i contemplem, ara de més a prop, l'Aneto i els seus amiguets Maladeta i Pic d'Alba (entre d'altres) per la vessant del darrere.
1)
2)
3)
FOTOS: 1) Des de l'Espades, vista del Tuc de Llardaneta, Tuqueta Roya i Posets. 2) Vista al buit en un dels trams. 3) Dent de Llardana.
Un cop descansat un xic i fet una mica més de "marujeo", baixem per la via normal fins al peu de la "DENT de LLARDANA, 3085m" on es veu molt espactacular... Com a dent, s'assembla a un ullal! Es fa perfectament bé, tot grimpant o caminant per l'esquerra. Fem una foto i baixem directes al cotxe on ens espera una bona baixada.
Tot cofois i satisfets, fem un aperitiu a base de patates, palets de pipes i Nestea (no tenim birres)... Anem a sopar al pla de Senarta i fem un altre vivaquillo.
Diumenge no matinem, a les 9.30h agafem el bus fins al Pla de la Besurta per guanyar una mica de temps i per mandra. Refem una mica el camí i a mà dreta agafem un GR 10 que s'enfila amunt fent ziga-zagues fins arribar al "Portillón de Benasque" amb vistes impressionants del massís de la Maladeta pel davant. Des del Portillón, veiem la vessant de França, els llacs i el Refugi Venasque... sembla gran! Deixem el GR 10 i reprenem el camí en direcció a la TUCA SALVAGUARDIA, 2738m. Des de dalt, fem un bon mos i prenem el sol fent una mica de geografia muntanyenca... S'hi està tant bé que hi estem ben bé 1h. Finalment, decidim fer un cop de cap i baixem directament al cotxe... Com que som catalans fins a l'arrel, no volem gastar-nos més cuartos pel bus.
Vet aquí un gat i vet aquí un gos, el conte s'ha fos!
Sovint somio que em surten del no res unes ales darrere l'esquena i començo a enlairar-me des del llit estant. Sense deixar d'observar la meva habitació, l'habitació dels pares tot mirant com dormen i el jardí amb les seves bestioletes... M'allunyo de Manresa mentre les ales es mouen sense fer cap mena d'esforç. Primer passo per Balsareny on em vénen records del castell, després me'n vaig cap al nord de Catalunya on intento de reconèixer algun cim dels pirineus... Tot seguint el camí, me'n vaig a voltar món.
