parets verticals

23-24 d'agost

Tornant del Mar Roig i després d'una capbussada al Roc d'Eden (Sant Feliu de Guíxols), me'n vaig amb en mimo i la Marta a Montserrat. Anem a l'agulla sense nom i fem la via aresta brucs. Aquí m'ensenyen a fer reunions i m'expliquen quatre conceptes bàsics de l'escalada (d'aquells tan evidents que tothom sap menys jo). Amb una mica de cuquets a la panxa i amb molta il·lusió vaig fer tota la via de primera parant-me a totes les reunions i fent-les poc a poquet mentre els dos professionals m'asseguraven des de baix i s'explicaven sopars de duro. En arribar a dalt, ho celebrem amb un dinar de germanor a base de fruits secs, fruita i un pastisset fet per la mare de la Marta (boníssim!). Baixem per la cara oest i m'expliquen diferents possibilitats de fer ràpels, però això queda pendent... ho farem en una altra lliçó. Celebrem la meva primera via de primera amb unes birres ben fresques que es posaven de bé... o no?

30-31 d'agost

Quedo amb en mimo dissabte a les 11 i marxem cap a Montserrat a continuar allò que havia començat: l'escalada. Volíem anar a fer la via kakadú que està a la paret dels Trons, però la ressenya que portàvem no ens va ser gaire útil i vam fer un bon passeig per la selva montserratina... després de barallar-nos durant unes 2h amb les lianes, els boixs i diferents arbusts punxeguts, decidim fer l'Esparreguera que està just al davant. En mimo la fa tota de primera; via molt distreta amb diferents graus... al cap de 3h ja som a dalt amb una vista impressionant de tota la plana. Tenim intenció de baixar per un camí, però no el trobem i acabem baixant rapel·lant... la llicó que faltava!

  

Un cop al cotxe, marxem directament cap a l'AQUELARRE de Cervera on sopem al carrer i cap al correfoc que falta gent... molt xulo!!! Vam aguantar fins que es va acabar, just abans de que sortís el sol... un finde complet i rodó!

Mar Roig-part I

Realment m'ha sorprès aquest mar... és molt més salat! :P Fora conyes i parlant seriosament; la primera immersió em va decepcionar. Sí, sí... malgrat l'aigua transparent amb visibilitat gairebé de 100m, doncs, m'esperava una altra cosa. No sé què, però no el que veia... vaig tenir l'error de comparar-ho de seguida amb Maldives.

Un cop tret del cap Maldives, vaig començar a disfrutar del paisatge terrestre i submarí. Em va atraure molt el gran contrast entre la terra i el mar: a la terra no hi ha res, és sorra i més sorra sense un trist arbre. Et tires a l'aigua i t'endinses cap a les profunditats... se t'obra un paradís blau turquesa ple de vida amb molts colors, textures i formes... hi ha peixos amb totes les formes possibles i que menys t'imagines que poden existir.

Em falten paraules per poder descriure tot allò que vaig veure; s'ha d'anar-hi i experimentar-ho un mateix. Ho sento!

    

    

Això seria una infinitat de fotos... m'ha costat triar-les i pot ser que no hagi posat les que m'agraden més. Espero tenir aviat les fotos submarines que vaig tirar per poder penjar-ne alguna i transmetre-ho un xic.

A cuidar-se!

<º)))>>><

RED SEA

Una mini escapadeta a les aigües del Roig... mmmm!

T'has perdut?

T'has perdut? Jo sí!

Ahir vaig fer la primera cursa d'orientació a Arbúcies que estaven de festa major. Era una cursa popular, poca gent i molta festa. Vaig anar amb un amic expert i aficionat amb aquest tema, el qual em va animar a fer-la. Vam escollir la C1, la llarga. A la sortida et donen el mapa que no el pots mirar fins que donen el tret d'inici. Al mapa hi ha tot de rodonetes, són els controls per on has de passar... el primer ciruit és lliure, és a dir, pots passar pels controls amb l'ordre que vulguis. Un cop fet, has de tornar al punt de partida on et donen un altre mapa LINEAL (el que tens aquí) que has de passar els controls per l'ordre que et marquen.

És xulo i curiós, a la vegada. Vas corrent i caminant, mirant per on passes i al paper... no és fàcil, eh? A més, al paper ho tens tot dibuixat: corbes de desnivell, camins, carreteres, boscos, rius, fonts, ruïnes, horts,... I amb la brúixola vas fent camí amunt i camí avall.

Ens faltaven 4 controls per acabar la cursa i portàvem 1h i mitja corrent per allà als boscos que envolten Arbúcies. El meu amic va suggerir una drecera per avançar i resulta que el mapa estava mal dibuixat perquè ens vam trobar "acorralats" per un barranc força alt, per una banda, i per una tanca de vaques... per l'altra! No podíem saltar per enlloc i no volíem tornar enrere perquè uns esbarzers ens havia ben esgarrapat les cames (ara que les tenia maques!)... Finalment vam decidir abandonar la cursa perquè no portàvem frontal ni mòbil (els dos som sords). Vam poder tornar al poble gràcies a uns pagesots que ens van obrir les tanques i ens van deixar passar... MERCI! :)

BOREAS

El BOREAS és un "pecio", un petit vaixell de la 2a guerra mundial, que reposa a la "Llosa" de Palamós a uns 30 m de profunditat.

Fa un parell de setmanes que el vaig visitar per tercera vegada... és únic! És un petit vaixell que reposa al mig del no res, ben a prop del poblet. El primer cop que hi vaig anar va ser impressionant: a part de ser la primera vegada que veia un "pecio"; al moment de saltar a l'aigua no veia res... mirava avall i només veia blau fins que, de cop i volta, va emergir el vaixell i s'anava fent gran, gran i GRAN. Primer vam fer la volta per fora, aquesta ferralla reposa de costat a sobre unes pedres i l'helix està a la part més fonda... a uns 32 m. Després, vam pujar cap a la coberta i ens vam passejar per dins... de manera que pots veure la sala de màquines, algun camerot, la xemeneia... molt xulo! Inconscientment, et transportes als anys 40 i intentes imaginar com devia ser en aquella època. També és curiós la colonització de la flora i la mini fauna durant tot aquest temps.

És una immersió molt curta, dura uns 30 min de visita i uns 20 min de pujada per la deco... podria durar més, però la deco seria més llarga i no val la pena. Està a prop de casona i es pot visitar-lo sempre que es vulgui. La 2a i la 3a vegada van ser igual d'interessants, potser més i tot... acabes d'inspeccionar els raconets que et vas deixar en la visita anterior. L'altre dia em vaig adonar que el "pecio" estava més de canto i t'obligava a nedar de tort!

Per a més info: BOREAS

ella té raó!

         

Una vegada més,

la NATURA mana.

Sí, ella té raó...

Ens l'hem d'escoltar i

saber cedir, deixar-li camí

quan ens ho demana.

Costa molt fer aquest pas,

retenir les temptacions humanes.

Però, és el que hi ha i

tot no es pot tenir...

Una vegada més,

ella té RAÓ!

Si ens permet contemplar-la,

ja en tenim molt de guanyat.

I, realment, és una gran

BELLESA...

És impossible cansar-te d'ella,

però díficil d'apartar-t'hi.

T'hipnotitza,

t'enlluerna,

et xucla...

Escoltem-la!

FOTOS: Aiguille du Chardonnet, Glaciar Le Tour, marmota. Alps'08.